Qui és el professional docent? Qui hi ha darrere de la tasca educativa? Dues qüestions que ens serveixen per contextualitzar el concepte d’identitat docent associat als reptes del món actual.
En paraules de Joseph Rassam (1979, a Fuentes, 2020, pàg. 29), «se educa por lo que se es más que por lo que se sabe; también se enseña más lo que se es que lo que se dice»; per tant, reflexionar sobre la identitat de la persona que realitza la tasca educativa sembla indispensable des de la perspectiva ètica de la professió docent.
Abordar aquest concepte ens situa en la presa de consciència de qui és l’educador a partir de les experiències personals i professionals. Però no ens interessa la identitat de la persona en tant que és persona, sinó la identitat de la persona en tant que ha assumit la tasca d’acompanyar el creixement i la preparació de l’infant o el jove per a la vida (Fuentes, 2020, pàg. 32). Una tasca que va més enllà d’una professió com a feina especialitzada (Cortina i Conill, 2000) per convertir-se en l’art d’educar: aconseguir que l’aprenent vulgui aprendre. Aquest és l’únic art capaç de despertar i mobilitzar en l’aprenent el desig de saber i la voluntat de conèixer (Meirieu, 2009), i és fruit del savoir faire del docent. Quan això passa és perquè s’ha involucrat personalment en la seva professió, perquè ha posat en joc els trets identitaris que el diferencien d’una persona que simplement actua com a educadora.
Així doncs, per entendre aquest concepte multifacètic de la identitat professional docent, és clau centrar l’atenció en la trobada interpersonal entre educador i aprenent (Fuentes, 2020), en la relació pedagògica entre docent i alumne (Meirieu, 2009), així com en altres relacions i interaccions que també influeixen en aquesta capacitat transformadora de l’acció educativa: la relació amb els altres agents de l’escena educativa, amb el context i la imatge social de la professió docent o, fins i tot, amb la mateixa pràctica professional.
«Els docents són les figures sobre les quals descansen les possibilitats de transformació. Per la seva banda, els docents han de reconèixer la capacitat de l’alumnat de participar, col·laborar i aprendre durant les experiències didàctiques compartides. Per dur a terme aquesta complexa tasca, els mestres i professors necessiten el suport d’una comunitat docent col·laborativa i rica que els deixi treballar amb prou llibertat.»
(UNESCO, 2022)
D’aquesta manera, es pot dir que el paper i la configuració de la identitat docent van evolucionant a mesura que la funció social dels docents s’ha anat reformulant. Avui, ens trobem davant d’una professió col·laborativa on el context, l’educació a temps complet i el moment social han pres molta força en la tasca educativa, i aquest és un dels motius pels quals la capacitació professional té una dimensió ètica clarament actitudinal, directament vinculada amb les percepcions, les creences i les expectatives que cal tenir presents en la mateixa identitat com a docent.
«Requereix una revisió de les creences i, fins i tot, de la pròpia identitat professional i personal. Que ens apliquem a nosaltres mateixos les reflexions sobre les diversitats i la inclusió. Que treballem des de l’escolta i el reconeixement de totes aquelles persones amb qui compartim els espais educatius, des de l’empatia i l’assertivitat, acceptant i oferint ajuda.»
(Blanes et al., 2022)
A partir d’aquests plantejaments inicials, assumim que configurar la pròpia identitat docent no és una definició senzilla ni lineal, ja que entra en joc una gran diversitat d’experiències, interaccions i elements contextuals que condicionen la seva concreció.
Actualment, vosaltres us trobeu en el moment de gestació d’aquesta identitat, el procés de formació inicial com a docents. En aquest sentit, i com a exercici reflexiu, us proposem identificar el moment personal o el motiu pel qual heu decidit formar-vos i exercir com a docents, i reflexionar si aquest motiu es connecta d’alguna manera amb l’art d’educar.